El problema de les deixalles marines

Les deixalles marines són tots aquells residus sòlids d’origen antròpic (humà) que arriben al medi marí, on a causa de les seves característiques tendeixen a acumular-se. Aquesta definició engloba una gran tipologia de residus, tant d’ús quotidià com d’altres més específics relacionats amb activitats concretes. 

Sigui quin sigui el seu origen, aquestes deixalles esdevenen un problema de conservació molt important al medi marí.

Realment és tant greu?

Per fer-nos una idea de la seva magnitud, hem de tenir en compte que:

  • S’ha estimat que cada any arriben al mar 10 milions de tones de deixalles1, l’equivalent en pes a llençar-hi 1.000.000 de camions o 1.000 Torres Eiffel!
  • El 80 % de les deixalles marines provenen del medi terrestre1. Hi arriben per diferents vies (vent, clavegueram, col·lectors, pluja, cursos d’aigua, etc.). Es tracta d’un problema global que és responsabilitat de tots i totes!

  • El 80 % de les deixalles marines són plàstics2. El plàstic és un material molt resistent. De fet, massa resistent per l’ús quotidià que li donem en la nostra societat de consum.

  • Per diferents processos (físics, químics i biològics) es va fragmentant en trossos cada cop més petits, fins esdevenir microplàstics (0,5 cm – 1 μm) i nanoplàstics (< 1 μm)3.
  • Les deixalles marines impacten a centenars de milers d’organismes marins cada any6, ja sigui per ingesta o perquè s’hi queden embolicats. És una causa important de mortalitat de la biodiversitat marina.
  • El plàstic ja és un element de la cadena alimentària marina. S’ha detectat a l’interior d’una gran diversitat d’organismes marins4:  es transmet entre els diferents nivells tròfics de la cadena alimentària per mitjà de l’alimentació.

Els éssers humans no vivim al marge d’aquesta problemàtica global. S’ha estimat que cadascú de nosaltres podria arribar a ingerir fins a 5 g de plàstic7 a la  setmana… L’equivalent a menjar una targeta de crèdit!

Com arriben aquestes deixalles al medi marí?

Les vies d’entrada de residus al medi marí són diverses i nombroses, des de processos productius i industrials a residus d’higiene personal.

El procés de fragmentació dels residus plàstics: com es generen els micro i els nanoplàstics?

INFOGRAFIA MICROPLASTICS

Com podem reduir aquest problema?

  • Generant menys residus, intentant substituir els plàstics d’un sol ús per envasos i altres elements reutilitzables.
  • Sent responsables dels residus que generem.
  • Gestionant correctament els residus produïts i dipositant-los al contenidor correcte.

  • Mitjançant l’aplicació de normatives nacionals i internacionals que estableixin canvis legislatius.

La directiva europea 2019/904 sobre la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient estableix la prohibició de certs productes de plàstic d’un sol ús com: plats, coberts, palletes, bastonets per a les orelles, pals de globus o plàstics oxodegradables. Aquests estan prohibits des de l’any 2021.

Però l’element clau per poder reduir el problema és conscienciar-nos com a societat i fomentar canvis en el nostre model de consum i en les nostres responsabilitats personals.

El canvi és cosa de tots i totes, començant per tu!

Referències. 1: European Environment Agency (https://www.eea.europa.eu/signals/signals-2014/close-up/litter-in-our-seas) / 2: Jambeck, J. R.; Geyer, R.; Wilcox, C.; Siegler, T. R.; Perryman, M.; Andrady, A.; Narayan, R; Law, K. L. (2015). ‘Plastic waste inputs from land into the ocean.’ Science, 13 Feb 2015: Vol. 347, Issue 6223, pp. 768-771. / 3: Ojcius, D. & Renard, N. (2019). ‘Reinventing plastics – Introduction to special issue.’ Field Actions Science Report. / 4: OCU (https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2018/microplasticos-050618). / 5: Bellas, J.; Martínez-Armental, J.; Martínez-Cámara, A.; Besada, V.; Martínez-Gómez, C. (2016). ‘Ingestion of microplastics by demersal fish from the Spanish Atlantic and Mediterranean coasts.’ Marine Pollution Bulletin. 109. 10.1016/j.marpolbul.2016.06.026. / 6: Butterworth, A.; Clegg, I.;  Bass, C. (2012). ‘Untangled – Marine debris: a global picture of the impact  on animal welfare and of animal-focused solutions.’  London: World Society for the Protection of Animals. / 7: Senathirajah, K.;  Attwood, S.; Bhagwat, G.; Carbery, M.; Wilson, S.; Palanisami, T. (2021). ‘Estimation of the mass of microplastics ingested – A pivotal first step towards human health risk assessment.’ Journal of Hazardous Materials, Volume 404, Part B, 2021, 124004, ISSN 0304-3894.